L’Altar Major i el Presbiteri

En la seva decoració es representa la Pentecosta, essent el Sant Esperit el  titular de la Catedral.

El projecte, un dels més importants d’art religiós fet després de la Guerra Civil i portat a terme entre 1940 i 1949, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet, de l’escultor Enric Monjo i del pintor Antoni Vila Arrufat. Aquest retaule substitueix el que fou destruït el 1936 a l’inici de la guerra civil, obra d’estil barroc de Joan Monpeó (1699-1729).

L’absis té 24 metres d’alçada per 14 metres d’amplada. Tot el presbiteri constitueix una filigrana artística extraordinària que representa l’església militant i triomfant a la part baixa, amb les imatges dels apòstols i relleus presidits per la colossal figura de Sant Pere, sis magnífics grups de sants en pedra policromada (cada figura té més de tres metres d’alçada) i un bonic rosetó d’àngels que envolten la bellíssima imatge de Maria, situada sota el Pare Etern i envoltada de beatífics cors d’àngels, pintats al fresc sobre les parets superiors.

El presbiteri ocupa tot l’absis i està format per set costats, tants com els dons de l’Esperit Sant, el qual està representat d’una forma extraordinària, com a titular del temple.

Una gran escala ens comunica amb el presbiteri. Dos ambons inicien la decoració del retaule: un té l’emblema de Jesucrist i els símbols dels evangelistes; l’altre representa Moisès, David, Jeremies, Daniel, etc.

La taula de l’altar, una llosa de 2,75 per 1,50 metres. L’any 2006 es van col·locar les peces d’aram i coure obra de l’orfebre Jaume Mercadé i que presenten pel davant la Mort i la Resurrecció del Senyor als costats amb l’Esperit Sant al mig, la donació de les claus del Regne al darrera i a ambdós costats els símbols eucarístics i el martiri.

Al centre, el baldaquí que cobreix la taula de l’altar, està dedicat a l’Esperit Sant, està format per quatre columnes estriades amb capitells de representacions eucarístiques, espigues i raïms. Aquestes columnes sostenen quatre grans figures daurades que representen els profetes Isaïes, Ezequiel i Joel i l’arcàngel sant Gabriel. Tres grans corones cobreixen aquest baldaquí. En la primera estan representats els dotze fruits; en la segona, els set dons, i en la superior, el nom de Jesús. Un magnífic Crist de fusta de cirerer complementa l’altar obra del mateix Enric Monjo.

El retaule, junt amb el cadirat, constitueix un sol element al centre del qual figura el colossal Sant Pere, titular de la catedral, col·locat sobre un gran pedestal de caoba on es representa el martiri del sant. Inclou la representació unes notes de dolçor, com són un pelegrí que assisteix el sant en el seu martiri, un gos que llepa les seves ferides i un nen que plora. A un costat apareix Sant Pere a la presó, acompanyat d’un graciós ratolí, i a l’altre costat es representa la negació. Són les millors peces de conjunt. Al mig es troba situada la seu del bisbe diocesà.

Els dotze apòstols formen el complement del retaule, al costat de Sant Pere, Sant Joan i Sant Mateu i, asseguts, els evangelistes Sant Lluc i Sant Marc. Seguint cap a l’esquerra dels fidels tenim: Sant Joan amb l’atribut de la copa a les mans. Sant Andreu amb la creu en aspes i la corda a les mans. Sant Jaume el Major amb  la palma del martiri com a primer apòstol màrtir. Sant Bartomeu. Amb la pell del pit llatzerada. Sant Simó amb un xerrac. Sant Pau, apòstol per vocació de Crist que se li aparegué en el camí de Damasc amb l’espasa. Mirant Sant Pere a la dreta: Sant Mateu representat com a l’home.  Sant Jaume el Menor amb el rotlle de pergamí que simbolitza la seva carta. Sant Judes Tadeu amb  un llibre a la ma. Sant Felip amb la creu a les mans. Sant Tomàs representat amb  la llança. Juntament amb ell Sant Maties que, elegit per a ocupar el lloc de Judes, completà el nombre dels dotze amb un manuscrit o llibre que sosté amb la ma caiguda.

Entre aquests apòstols hi ha vuit relleus de fusta que representen escenes dels primers anys de l’Església consignades en el llibre dels Fets dels Apòstols i que són d’esquerra a dreta mirant l’altar . 1. La reunió dels apòstols i els ancians a Jerusalem. L’elecció dels set diaques. 3. El càstig d’Ananies i Safira. 4. El càstig de Simó el Mag.  5. El baptisme de l’etíop pel diaca Felip . 6. Sant Pere i el centurió Corneli . 7. Pentecosta. 8- Sant Pere davant del Sanedrí. 

Els relleus del cadirat comencen amb Adam i acaben amb Eva. Cada cadira simbolitza un dels mesos de l’any. Els braços són decorats amb medallons que representen flors i fruits de l’estació corresponent, i cada espatller es refereix a una festa de l’any. Complementen totes aquestes talles una simfonia de la naturalesa, animalets de terra, d’aigua i de l’aire.

Les cartel·les representen les cinc parts del món, les quatre estacions de l’any, els treballs agrícoles, flors, fruits, el mar, la muntanya, l’àngel bo, el dolent, els pecats capitals, la mort, etc.

Uns relleus laterals mostren esdeveniments de la vida de Crist i de Maria. També hi ha representats els sants patrons de la ciutat que juntament amb Sant Pere són  Sant Cristòfor i Sant Valentí.